dimarts, 2 de maig de 2017

En solitari


Després de morir Cristina, l'única persona del poble que acudia a l'església, el capellà va seguir celebrant la missa a diari.

14 comentaris:

  1. Encara es deu haver de guanyar el cel.

    ResponElimina
  2. I feia bé l'home, hi ha tants tipus de llenguatges i de comunicació com pedres, jo em comunique amb tots els que vull des de la meua casa, i en trac profit, és a dir, informació.

    Vicent Adsuara i Rollan

    ResponElimina
    Respostes
    1. No sé si aquest capellà aconseguiria alguna informació. Tot és possible. O no.

      Vicent

      Elimina
  3. Una missa diària en record seu.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Igual tens raó i ho feia per la difunta.

      Vicent

      Elimina
  4. Fa bé, finalment l'espiritualitat és una cosa completament individual i si ell la viu així, fa bé de seguir dient missa... en record seu o de tants feligresos que han anat desapareixent mica en mica...

    ResponElimina
    Respostes
    1. La "crisi de vocacions" de què parlen...

      Vicent

      Elimina
  5. I de pas, un traguet de vi tots els dies

    ResponElimina
    Respostes
    1. Xe! Malpensat/da... :p Ara, que tampoc no seria delicte.

      Vicent

      Elimina
  6. És que el marit de Cristina no hi podia anar perquè estava engarjolat.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No tinc jo tan clar que passe molt de temps engarjolat...

      Vicent

      Elimina
  7. Com els àrbitres patrocinats per Quiero TV

    ResponElimina
    Respostes
    1. Em sona l'assumpte, però no hi veig la relació...

      Vicent

      Elimina