diumenge, 22 de desembre de 2013

Fi


Tardà unes mil·lèsimes de segon en comprendre-ho: no era ell qui es desplaçava a gran velocitat, sinó el món percebut el que se li apropava.

Va romandre quiet, engolint-se tota la realitat.

8 comentaris:

  1. Pobre!!!
    Amb la realitat que tenim engolir-se-la a gran velocitat és una fi terrible!

    ResponElimina
  2. Deuen ser els efectes de la inèrcia, de vegades el món va lent i, d'altres, es precipita. Bon Nadal!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ací la velocitat no era baixa... Bon Nadal, Sílvia!

      Vicent

      Elimina
  3. A on amagar-se? Aquesta és la qüestió.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sols se m'ocorre una càmera de privació sensorial.

      Vicent

      Elimina