diumenge, 6 d’octubre de 2013

Comença un dia més


Vigilats per persones uniformades amb metralletes, contemplen l'eixida del sol. Després dels 20 minuts establerts, tornen ordenadament i en silenci a les seues cel·les individuals.

14 comentaris:

  1. A vegades penso que tots som una mica com aquests pobres presoners... la bellesa mai ens és del tot accessible... sempre hem de tornar a algun lloc o altre. Per sort hi ha alguna excepció de tant en tant i els 20 minuts es podem allargar una mica.

    Saps fer uns contrastos colpidors, Vicent!

    Ah! I la foto de l'Alfredo és preciosa... no sé si me la podré mirar més de 20 minuts. ;)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies pel comentari, Carme. M'agrada la lectura que fas del micro, tot i semblar una visió de la nostra realitat un tant pessimista, segons com ho mirem.


      Vicent

      Elimina
  2. Com diu la Carme, ...un contrast molt colpidor..... no tant sols son presoners, sinó que a més , tant sols tenen 20 minuts per veure alló de que estan privats....la llibertat !

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, artur. Tracte que els microfragments no deixen indiferent qui els llija.


      Vicent

      Elimina
  3. Malgrat tot, tindran uns bells minuts per recordar fins a l'endemà.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Podem posar l'accent en això, en aquest detall positiu. De vegades, dins una llarga mala experiència, es recorden breus moments així com a quelcom agradable que perdura en la memòria.


      Vicent

      Elimina
  4. Vint minuts? Quins són aquests privilegiats que tenen vint minuts de lleure lliure?

    ResponElimina
  5. Sí, jo també m'hi he sentit identificada, ja m'agradaria tenir aquests 20 minuts de contemplació idíl·lica al dia. La cel·la potser l'entec com totes les nostres obligacions que ens lliguen i que retallen la nostra llibertat de ser. Una imatge i text per pensar-hi.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Alguns llibres d'autoajuda, psicòlegs, etc. recomanen que ens dediquem temps a nosaltres mateixos per a fer xicotetes coses que gaudim. Aquest podria ser un bon exemple...


      Vicent

      Elimina
  6. Un text colpidor i una imatge que omple, com sempre, contrastant els instants eterns, ni que durin vint minuts per als presoners, o captius, o sols reclusos. Els humans inventem milers de maneres, i mots, diferents per complicar-nos el viure.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies pel comentari, Ferran. La veritat és que, de vegades, busque eixa contundència de què parles; amb el joc que dóna, a més, el contrast amb la imatge.


      Vicent

      Elimina