diumenge, 3 de març de 2013

Vigilància


Tots els dies, agafa el seu fusell IMI Galil i se'n va a l'edifici en runes. Allí vigila sempre el mateix corredor, amagat en una habitació, atent a qualsevol soroll sospitós. De tant en tant, es mou ràpidament i dispara en mode automàtic, però es tracta de falses alarmes.

Fa quinze anys que la guerra es va acabar.

19 comentaris:

  1. Un micro punyent per a una imatge impactant, felicitats als dos!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Ferran. Em satisfà el comentari, venint d'un bon relataire com tu.


      Vicent

      Elimina
  2. Tinc la pell de gallina, si el fragment és deliciós...la foto va pel mateix camí...
    M'encanta allò que escrius, quina ment!
    I COM DIUEN AL MEU POBLE: EL FOTÒGRAF NO VA A PEU...
    Enhorabona!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies pels elogis, Remei. És un plaer saber que gaudeixes de les entrades de 'microfragments'.

      Això que dius, jo ho he sentit paregut, però no igual: "va a peu!", referint-se a algú que duu un cotxe molt bo.


      Vicent

      Elimina
  3. La esperanza nos mantiene vivos, aunque sea la esperanza de encontrar al enemigo que nos identifique.
    Esos números a los lados, como una cuenta atrás, o como direcciones o celdas, una entrada que encoge un poco el corazón.

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'agrada la lectura que fas, XuanRata. L'esperança com la trobada amb la tasca del dia... El contrari seria això que diuen d'alçar-se pel matí i no tenir res a fer; situació que sovint condueix a la depressió.


      Vicent

      Elimina
  4. Feu un molt bon equip! Bona foto i bon text!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltíssimes gràcies, Núria! Tractem d'unir dues activitats creatives en una.


      Vicent

      Elimina
  5. Aferrar-se al passat en un edifici en ruïnes, molt potent la idea i la fotografia. Sí que feu un bon tàndem. Enhorabona!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies per les teues paraules, Sílvia. Tenim més projectes entre mans que ja anirem desvetllant.


      Vicent

      Elimina
  6. El mode "autodefensa" caldria que fos apagat. Li fa mal, li reescalfa els circuits, li provoca ràfegues d'ira absolutament doloroses. La mala memòria també ajuda a viure millor.

    Un 10, "parella".

    ResponElimina
    Respostes
    1. La mala memòria com a sinònim de memòria selectiva?

      Com ocorre amb els teus relats, els comentaris que escrius fan pensar.

      Gràcies, cantireta.


      Vicent

      Elimina
  7. cadascú es distreu com vol, uns fan trencaclosques, altres escriuen blogs, altres disparen...

    ResponElimina
    Respostes
    1. "Amb el que tinc m'entretinc", diu el refrany.


      Vicent

      Elimina
  8. Destrucció i violència gratuïtes, sense esperança. Una imatge i unes paraules dosaladores.
    Molt ben expressat.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Consol, pel teu comentari. Supose que és trist, però, segons com ho mires, pot tenir també el seu punt grotesc.


      Vicent

      Elimina
  9. Hola Vicent,avui he vaig passat pel Facebook i he vist que una amistat que tenim en comú ens deixa per un temps.La Remei.Vaig anar al teu perfil de Facebook,vaig trobar l'enllaç del teu blog i aqui estic.Desprès de donar un cop d'ull,m'adono que tens fotos força interesants i he pensat que si a tu no et sap greu,m'aniré passant de tant en tant per aqui.Ara el que faré sera agregrar-te al meu blog i també et deixaré l'enllaç del meu.No te tant de nivell com el teu,però espero que t'agradi. Una abraçada!!!

    Per cert,aquesta foto es molt bona,tant pel color,les hombbres i la llum.Felicita l'Alfredo de part meva!


    Link del blog: http://elmeubagul.blogspot.com.es/

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies per la visita, Jordi, i per les teues paraules. Ja felicite Alfredo de la teua part.

      Ara després, visitaré el teu bloc.

      Una abraçada.


      Vicent

      Elimina
  10. M'agrada. Em recorda una mica al conte curt de Calders "L’exprés"

    ResponElimina