diumenge, 31 de març de 2013

Pau


Aparcar el cotxe, després de buscar lloc escoltant la ràdio amb tranquil·litat.

Observar el trànsit, les llums, els cartells publicitaris, les persones caminant de pressa...

Omplir els pulmons amb l'aire de la ciutat i soltar-lo lentament.

Passejar un quart d'hora per l'avinguda, abans de pujar a casa, deixant enrere l'estrès de tota una setmana treballant al poble.

9 comentaris:

  1. Molt bona contraposició.... !!
    només s'ha de vigilar amb lo d'omplir els pulmons amb l'aire de la ciutat, heheheh
    Bon diumenge !!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies pel comentari, artur.

      No ho sé. Hi ha gent que diu que necessita respirar l'aire contaminat!


      Vicent

      Elimina
  2. És la teua ciutat? No la ciutat on vius, ni on has nascut, sinó eixa que sents pròpia.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No, Josep. No es tracta d'una ciutat que senta com a pròpia. La història no és autobiogràfica. És el rotllo de pegar-li la volta a l'assumpte, de la contradicció.


      Vicent

      Elimina
  3. Contemplar la imatge i deixar-te portar per la seva atmosfera de serenor tot escoltant les paraules que trenquen el silenci.
    Que el retorn a la ciutat us sigui lleu.

    ResponElimina
    Respostes
    1. El relat pot semblar una broma, però sí hi ha molta gent -em consta- que se sent relaxada amb l'estrès de la ciutat. Qüestió d'hàbitat!


      Vicent

      Elimina
  4. Jo sóc més de ciutat, suposo que per això entenc què vol dir deixar enrere l'estrès de tota una setmana treballant al poble. Li has donat molt bé la volta, m'encanta. La fotografia em mareja. Una abraçada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí que mareja, hahaha... Gràcies, Sílvia. M'alegre que t'agrade. La idea era justament eixa: donar-li la volta.

      Un bes


      Vicent

      Elimina
  5. Comparteix el sentiment d´alleujament que et dona, com a "urbanita" que sóc.

    ResponElimina