diumenge, 24 de febrer de 2013

Explorant Hekstior


Una de les coses que més va sorprendre la tripulació fou l'estranya música que s'escoltava al planeta Hekstior. Aquella barreja permanent de sons harmònics era una de les condicions necessàries per a la vida.

17 comentaris:

  1. Bella foto i misteriós text, que ens descobreix unes necessitats estranyes per a nosaltres, els terrícoles.

    Sabrem algun dia més coses del planeta Hekstior? a mi m'agradaria...

    ResponElimina
    Respostes
    1. No ho descartes. És possible que recuperem el planeta en alguna altra ocasió... Gràcies pel comentari.


      Vicent

      Elimina
  2. Apreciat senyor Microfragments, lamento dir-li que aquest planeta sembla ser que no existeix, ho he comprovat a la Wikipèdia i al Google en general. En el seu lloc, m'ha sortit un vídeo d'un pony anomenat Hektor copulant "amb una de les seves nòvies", tal com explicava el reportatge, però en fi, em sembla que m'estic desviant del tema. De totes maneres, molt suggerent la seva combinació de foto i text. Moltes felicitats.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No negaré l'interès del vídeo a què fa referència (tot i no haver-lo vist encara), però pense vosté que hi ha vida més enllà d'Internet. Per altra banda, li he de dir que m'agrada la imatge que acompanya el seu perfil i també el microrelat que hi ha al seu bloc: espere que aquest vaja acumulant més entrades.

      Gràcies, en qualsevol cas, pel seu comentari, senyor Strike.


      Vicent

      Elimina
  3. Respostes
    1. Si paguen bé, estaria disposat a cedir-lo, tot i que ara ja no seria inèdit!


      Vicent

      Elimina
  4. Fantàstica combinació; els brots dansen amb una música que sona dins els text. Màgnífic microrelat, molt. molt bo!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies pel comentari, Empar. M'alegre que t'haja agradat. El teu comentari, a més, enriqueix l'univers del planeta Hekstior.


      Vicent

      Elimina
  5. No em faría res anar-me'n a aquest planeta...Sembla un lloc tranquil, verd...necessari per a la vida. Excel.lent fragment...pot ser el començament d'un llibre, qui sap...

    Em pregunte moltes coses...què t'inspira la foto o primer escrius? No contestes si no et ve de gust, però trobe que fotos com aquesta són paraules encara no escrites...i ahí entres tu al joc...i em sembla una meravella el que fas.


    Besos.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies per les teues paraules, Remei. Demana't una cervesa, si vols. ;)

      Anem a mantenir públicament el secret pel que fa al mètode. T'ho comente per Facebook, val?

      Un bes


      Vicent

      Elimina
  6. M'heu deixat sense so...Magnífica composició (com sempre)!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Mil gràcies, Núria. És un plaer que pugues gaudir amb les nostres entregues.


      Vicent

      Elimina
  7. M'agrada la foto i el text, em sembla que els dos diuen el mateix. I vés a saber, l'Univers és tan grant...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcis, Consol. Eixa és la idea: oferir una fusió d'imatge i text.


      Vicent

      Elimina
  8. M'agrada aquesta fotografia, fins i tot sembla que escolto la música del planeta HEKSTIOR, un nom amb molta sonoritat. El pronunciem am H aspirada? Proposo que sí.

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'alegra que t'hi endinses en la foto i en el relat, Aurora. La veritat és que no m'havia plantejat com pronunciar-lo. Ara mateix ho estic fent en veu alta, per veure de quina de les dues maneres m'agrada més, he, he... No em decidisc, de moment.


      Vicent

      Elimina
  9. Sons per poder viure. No cal escoltar sons de motors i de tubs i crits i mecs i pums i pams i poffsss i paffsss i crash i nyiiccc i, sobretot, no escoltar l'etern manaire tic-tac.

    Una foto i un microrelat que arriben no al microCOR sinó al macroCOR bategant bategant amb simfonia amb aquells sons que ja envejo d'aquell planeta que més val no fer conèixer massa...que si el turisme en masses fa de les seves...hem begut oli!!!!!

    Mena

    ResponElimina