diumenge, 10 de febrer de 2013

Esclat incontrolat


Desobeint les autoritats, en un esclat de rebel·lió, el poble va vèncer la resistència dels guàrdies per tal d'escalar la muntanya de la fi del món. Una vegada al cim, alguns van caure al buit, cap a un destí desconegut.

16 comentaris:

  1. Està escrit als estrats. Qualsevol geòleg ho pot vore.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Efectivament. Que ningú no ho pose en dubte!


      Vicent

      Elimina
  2. Molt ben trobat! M'agrada.

    Maria Teresa Galan

    ResponElimina
  3. Molt suggerent. Em pregunto perquè les autoritats ho havien prohibit, i quants guàrdies no s'uniren a la multitud per tal de trobar la veritat...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Qüestió de seguretat? La seguretat com a excusa? No descartes que algú, efectivament, s'hi unira...

      Gràcies, Profà!


      Vicent

      Elimina
  4. En el buit flotaven les ànsies de futur.
    Un petó microfragmentat!

    ResponElimina
  5. el bogardisme espera els teus comentaris http://penyabogarde.blogspot.com

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ací queda l'adreça per a qui us vulga conèixer...

      Elimina
  6. Segons quin fos el nou destí, més d'un potser estaria feliç, diuen que no es bo posar barreres al camp. Imatge ben trobada i micro ben definit amb la imatge.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Efectivament. Un destí desconegut no ha de ser, necessàriament, dolent.

      Gràcies pel teu comentari, Home Fosc!


      Vicent

      Elimina
  7. Millor un destí desconegut
    que el que coneixien sobradament

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tot i que algun refrany diu just el contrari...


      Vicent

      Elimina
  8. M'agrada desobeir, i caure al buit podria ser una bona experiència, un canvi de rumb ...
    Aquestes paraules amb la foto em donen llibertat, imaginària, però llibertat.

    La música del meu blog a la darrera entrada és de Brian Crain i la cançó es diu "Wind".


    Gràcies per les teues paraules amic.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Un descobriment, per a mi, el de Brian Crain. Ja el vas posar a una altra entrada. No controle molt l'estil, però em recorda a George Winston o a Michel Nyman.

      M'agrada la lectura que fas d'aquest darrer 'microfragment'.

      Una abraçada


      Vicent

      Elimina