diumenge, 13 de gener de 2013

Opció preferible


Quan es va posar aquelles ulleres especials, va comprovar que filtraven la realitat, oferint una percepció distorsionada, boirosa. Decidí, llavors, no llevar-se-les ja mai més.

15 comentaris:

  1. ha, ha, ha... és que la realitat és molt dura per enfrontar-s'hi cara a cara.
    Deliciós relat.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Eixa és una possible lectura, veritat? Gràcies pel comentari, Aurora.

      Vicent

      Elimina
  2. M'ha agradat molt. És cert que, a vegades, si poguessim, canviaríem la realitat que percebem.

    Fins aviat,

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Maria Teresa. En aquest cas, canviaríem més bé la percepció. Però és que la realitat, al cap i a la fi, és la percepció de la mateixa, no?

      Vicent

      Elimina
  3. M'agrada molt la idea d'aquest relat, jo de vegades també les vodria aquestes ulleres, és bo veure la realitat des de diferents perspectives.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies pel comentari, Sílvia. De segur que ja estaran inventades! ;)

      Vicent

      Elimina
  4. Jo tampoc me les levaria, si en tingués unes...
    Imaginació al màxim, un desig tal vegada, art en tot cas amic.

    Abraçades!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Remei! Mira, mira... Ja sabia jo que hi podia existir alguna cosa semblant. Fixa't en aquestes 'Instaulleres'... http://www.huffingtonpost.com/2012/07/24/instagram-sunglasses-filter-your-life_n_1699627.html#slide=874193

      Vicent

      Elimina
  5. Respostes
    1. Gràcies, Josep.

      He visitat el teu bloc i em sembla divertit ja des de la lectura del perfil...


      Vicent

      Elimina
  6. Potser no la filtraven la realitat, potser mostraven la veritable realitat. La fotografia és genial, li dóna tot un aire misteriós que tu li has sabut treure punta amb el micro. Com de costum, bon conjunt.
    Felicitats als dos!

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'agrada la possibilitat que apuntes: veure la realitat tal qual és pensant que el que s'està percebent està distorsionat. A mi també m'encanta aquesta fotografia.

      Gràcies per les teues paraules, Ferran.


      Vicent

      Elimina
  7. Imaginatiu 100% !!
    La realitat distorsionada pot presentarse de vegades amb més nitidesa que la original.

    Una forta abraçada,
    Francesc.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Francesc, pel teu comentari. Canviar el punt de mira, allò dels arbres i el bosc... L'assumpte de la percepció de la realitat es sempre interessant.

      Ens seguim llegint, alhora que veient les respectives fotografies.

      Una abraçada


      Vicent

      Elimina
  8. M'encanta la imatge i el microconte. Jo sóc molt miop i sí, es tot més bonic, suau, sense arestes, quan em trec les ulleres.
    Us felicito pel bloc. Magnífiques fotos, meravellosos contes. No et sé dir quin m'agrada més. Heu trobat una harmonia perfecta en la veu i la imatge. Felicitats als dos germans.

    Silvia allan

    ResponElimina