diumenge, 29 de juliol del 2012

Decepció


L'anunciada obertura del cel, dalt de la Cova Negra de Xàtiva, fou decebedora. Déu es va aparèixer durant sols uns segons per a dir-nos que, per problemes d'agenda, s'ajornava l'acte fins a dos-cents anys després. Això sí: va demanar disculpes.

diumenge, 22 de juliol del 2012

La model


La prolongada espera de l'abella, detinguda en l'aire per a la fotografia, va provocar el seu cansament i, consegüentment, un accidentat aterratge.

diumenge, 15 de juliol del 2012

Foscor


L'arbre no em va deixar veure el bosc. La seua ombra em va envair i actuà com a filtre inevitable.

Vaig intentar una mirada distinta, un canvi de perspectiva.

Fou impossible. Potser no desitjable, a més, en aquells moments.


diumenge, 8 de juliol del 2012

Comunicació


Assegut al restaurant libanès, mentre ella ballava la dansa del ventre, hi va haver un moment en què es van creuar les nostres mirades. Fou fugaç, però suficient perquè jo captara el missatge.

Un cop a casa, m'ho va confirmar: estava embarassada.

diumenge, 1 de juliol del 2012

Món mocador


Que el món anava a esclatar se sabia amb certesa. Tots els científics hi estaven d'acord i, sent un fet conegut amb tres anys d'antelació, els habitants de la Terra l'havien assumit amb plena resignació.

Tanmateix, hi havia diversitat d'hipòtesis pel que fa als detalls de la destrucció. Des d'una combustió espontània fins a una divisió del planeta en dues meitats, passant per una mena d'espectacular terratrèmol amb el terra obrint-se. S'havia dit de tot; però hi havia coincidència absoluta en afirmar que no existia cap possibilitat de vida humana després d'allò.

Del dia fatídic sols recorde una llum blanca molt forta que m'obligava a tancar els ulls. Després vaig despertar al parc on jo m'hi trobava en aquell moment.

He caminat molt i tot és sempre el mateix jardí; de vegades me'n vaig d'un lloc i arribe al punt de partida. No comprenc res ni sé quin fou, finalment, el desenllaç de l'esperada explosió.